L’activitat física regular és considerada actualment un pilar fonamental per a la prevenció de certes patologies com la hipertensió, diabetis, obesitat i malalties cardiovasculars, entre d’altres.
Així, l’exercici físic té la finalitat de millorar la salut i la condició física. Però fer exercici inadequadament, amb massa freqüència, intensitat o duració, pot provocar danys. Una persona que comença des de zero no pot posar-se a córrer sense prendre certes precaucions. No estaria de més que es fes una revisió mèdica i, en tot cas, primer ha d’adaptar el seu cos als esforços propis de la carrera. La seqüència lògica és fer unes sessions caminant i després trotar durant un temps abans de passar a córrer.
Caminar és l’activitat més a l’abast de tothom i la manera més fàcil d’iniciar-se per a les persones sedentàries. Tots sabem caminar i té un risc molt baix de provocar lesions. Quan caminem amb amics o familiars, l’activitat esdevé reunió social i això fa gaudir més d’aquests moments.
De totes maneres, abans de córrer s’ha de trotar una temporada fent sessions de “footing” (als Estats Units es coneix per “jogging”) per millorar les aptituds físiques (“fitness”), és a dir per posar-se en forma. És imprescindible portar sabatilles amb un bon amortiment per protegir les articulacions i els peus.
Quan passem a córrer, el correcte és fer dos o tres sessions per setmana intercalant dia de descans amb dia de córrer, ajustant la duració i l’esforç a la nostra condició física. La pràctica regular amb l’objectiu de millorar les marques és el que es coneix per “running”.
Personalment, vaig començar a córrer al complir els quaranta anys. Va ser dur, al principi tornava sempre extenuat, fins que mica en mica em vaig acostumar. Passava el temps i millorava la meva forma física, doncs cada vegada em recuperava millor de l’esforç, però no aconseguia augmentar el ritme. Llavors em vaig afegir al club esportiu SANSASUA...TOT. Sortint als entrenaments es va produir la metamorfosi i he millorat les meves marques.
Vull agrair als companys i companyes del club el seu recolzament que tant m’ha ajudat a superar-me. També vull animar a que vinguin al club tots els corredors solitaris que moltes vegades veig pel poble, ja que en grup s’aconsegueixen fites que en solitari són més difícils d’assolir i, a més a més, es fan amics.
Antonio Gutiérrez Martín