http://www.zegama-aizkorri.com/
Parlar de Zegama – Aizkorri es sinònim de parlar de la marató de muntanya més important de la Península Ibèrica i una de les més conegudes de tota Europa.
Pertany a la Sky Running World Series, que es una Copa del mon per etapes de diferents estils de pujades organitzada per la International Skyrunner Federation.
Aquest any la Copa del mon comença a Arles, part francesa dels Pirineus, on es fa el kilòmetre vertical, (es pugen 1000 metres en menys de 5 kms), la segona es la marató de Zegama, la tercera son 22 kms pels Dolomites italians, amb pujada al Piz Boé de 3.152 metres d’ altura, la cuarta 31 kms als Alps Suissos, amb un desnivell de 2.200 metres de pujada i 800 de baixada , la Sierre-Zinal, que es coneguda com la cursa dels cinc 4.000 però no em pregunteu per què, al perfil al menys no puja 5 pics de 4000 metres, però ves a saber, per fer la cinquena cal anar als Estats Units, concretament a les Montanyes Rocoses (Colorado), allà espera el Pikes Peak Ascent, 13,32 milles (uns 21 kms i mig), però el terror es que en aquesta distància es pugen 7.815 metres una paret pràcticament vertical, amb 3 milles finals quasi impossibles, hi ha corredors que triguen per fer una milla (1,6 km) més de mig hora (diu la propaganda), hi ha anys que els corredors es troben amb la visita de la neu (Com a Zegama, però a més altura), i ja finalment la darrera cursa arriba a Lecco, la part italiana dels Alps, on es fa una marató molt dura, i es pugen cims respectivament de més de 2.100 i 2.400 metres.
Pertany a la Sky Running World Series, que es una Copa del mon per etapes de diferents estils de pujades organitzada per la International Skyrunner Federation.
Aquest any la Copa del mon comença a Arles, part francesa dels Pirineus, on es fa el kilòmetre vertical, (es pugen 1000 metres en menys de 5 kms), la segona es la marató de Zegama, la tercera son 22 kms pels Dolomites italians, amb pujada al Piz Boé de 3.152 metres d’ altura, la cuarta 31 kms als Alps Suissos, amb un desnivell de 2.200 metres de pujada i 800 de baixada , la Sierre-Zinal, que es coneguda com la cursa dels cinc 4.000 però no em pregunteu per què, al perfil al menys no puja 5 pics de 4000 metres, però ves a saber, per fer la cinquena cal anar als Estats Units, concretament a les Montanyes Rocoses (Colorado), allà espera el Pikes Peak Ascent, 13,32 milles (uns 21 kms i mig), però el terror es que en aquesta distància es pugen 7.815 metres una paret pràcticament vertical, amb 3 milles finals quasi impossibles, hi ha corredors que triguen per fer una milla (1,6 km) més de mig hora (diu la propaganda), hi ha anys que els corredors es troben amb la visita de la neu (Com a Zegama, però a més altura), i ja finalment la darrera cursa arriba a Lecco, la part italiana dels Alps, on es fa una marató molt dura, i es pugen cims respectivament de més de 2.100 i 2.400 metres.
Anirem del club la Fátima, si s’ en surt a temps de la lesió, l’ Antoni (El Jinks) i jo i 16 més de Sant Sadurni, dels que la veritat conec a pocs. Sembla ser que aquest any s’ ha apuntat tothom. L’ objectiu, poder passar tots els controls dintre de l0 horari (hi ha 11 controls, des de el km 7 fins al final)
Trobarem a faltar al Jeroni. El presi i ànima del club, desprès d’ apuntar – se i tenir possibilitats, ha tingut raons personals que no li han permès anar. Tots ens estimem córrer, però no cal perdre de vista que les obligacions són per sobre de les devocions, i l’ any proper segur que hi ha una altra oportunitat. Ànims Presi¡¡¡ Et brindarem la nostra millor cursa¡¡¡
Serà diumenge dia 29 de Maig, un dia desprès de que el Barça guanyi la Champions¡¡¡¡O no?
A la marató de Zegama la defineixen aquestes coses per sobre de tot:
El paisatge, a l’ entorn del Parc natural d’ Aizkorri i en trànsit del Camino de Santiago, amb unes vistes impensables.
La dificultat del recorregut. Un desnivell acumulat de 5.472 metres. Amb pujades a cims de 1.500 metres, difícils, com la pujada de Sancti Spiritu a Aizkorri, una paret de més de 500 metres d’ altura en 2,5 kms, portant ja fets més de 20 kms, baixades de dificultat pronunciada, trialeres, etc. En definitiva, un recorregut dificil i molt tècnic.
La perfecta organització, fins el més mínim i mai pensat detall.
I finalment, i l’ actiu més important, la gent. Pel que he vist, llegit i observat, allò es com les pujades del Tour de França, amb moltíssima gent, que crida i anima, que porten un llistat de dorsals dels corredors i es poden sentir ànims en tots els idiomes, depenent d’ on vinguin. Per cert, el català es un dels idiomes més parlats durant la cursa.
I ara a entrenar, sense passar –se, i sense lesionar –se, per fer una cursa digna.
Serà diumenge dia 29 de Maig, un dia desprès de que el Barça guanyi la Champions¡¡¡¡O no?
A la marató de Zegama la defineixen aquestes coses per sobre de tot:
El paisatge, a l’ entorn del Parc natural d’ Aizkorri i en trànsit del Camino de Santiago, amb unes vistes impensables.
La dificultat del recorregut. Un desnivell acumulat de 5.472 metres. Amb pujades a cims de 1.500 metres, difícils, com la pujada de Sancti Spiritu a Aizkorri, una paret de més de 500 metres d’ altura en 2,5 kms, portant ja fets més de 20 kms, baixades de dificultat pronunciada, trialeres, etc. En definitiva, un recorregut dificil i molt tècnic.
La perfecta organització, fins el més mínim i mai pensat detall.
I finalment, i l’ actiu més important, la gent. Pel que he vist, llegit i observat, allò es com les pujades del Tour de França, amb moltíssima gent, que crida i anima, que porten un llistat de dorsals dels corredors i es poden sentir ànims en tots els idiomes, depenent d’ on vinguin. Per cert, el català es un dels idiomes més parlats durant la cursa.
I ara a entrenar, sense passar –se, i sense lesionar –se, per fer una cursa digna.