El passat dissabte dia 16 d’Abril, jo i la Imma vam participar formant equip “ Ens la Sua…”, en la Marató d’Orientació 3 Valls a Torrelavit, organitzada per el Club Patidors.
La sortida es va retrasar uns minuts, ja que primer el Presi ens va donar una petita explicació de com funcionava la cursa.
Jo i la Imma vam sortir dels últims, tranquil·lament anàvem fent, a la primera fita vam arribar sense problemes, i vam continuar, intentant no perdre de vista als participants que portàvem davant, però la Imma a les pujades es quedava una mica i al arribar a St. Quinti, baixant una trialera va ser gira la vista endarrere per situar on tenia la Imma i al tornar la vista endavant ja havia perdut de vista als companys, aquí la primera pèrdua, vam arribar a St. Quinti però vam sortir on no tocava,vam tirar una mica endarrere però no ho vaig veure clar i vam tirar de mapa i vam decidir tornar al poble i baixar per la carretera fins l’entrada del poble i seguir per el camí correcta, vam assolir la segona fita perden ja uns minuts, a partir d’aqui ja va ser un calvari, no se si per els nervis, per el cansament o que, però pujant les Clivilleres em vaig mal fixa amb el mapa i en vaig confondre de ubicació, vaja que em vaig perdre 3 vegades, la primera vam anar a parar a can Verdaguer, curiosament la segona anàvem per bon camí, però una indicació en un poste ens va fer confondre i vam decidir donar mitja volta i vam anar a parar a una masia , no se quants quilometres de mes vam fer, però va ser la manera de ficar una mica de seny, vam decidir no correr a no ser que el terreny fos fàcil, cosa que no vam trobar gaires trams, les cames ja ens començaven a pesar, però pas a pas anàvem fent, cal dir que el Josep Mª, que es el president dels Patidors, ens van trucar varies vegades per preocupar-se per nosaltres, van estar genials, després de haver perdut totes les esperances de victòria, jajajajajaja, ja ens ho vam pendre com una aventura de parella, vam arribar a Torrelavit quasi a les 5 de la tarda,(quina vergonya) i al passar per davant del Camilo vam aprofitar per comprar una coca, ja que la intenció era fer un pica pica al acabar la cursa, però clar, no hi havia ningú mes, només i quedaven el Presi, el Rami i un altre company, que van ser molt amables i a sobre ens van rebre amb bona cara i fent-se fotos i tot.
Era la nostra primera aventura d’orientació, però si l’any vinent les dates ens coincideixen us puc ven assegurar que hi tornarem, això si, si els Patidors encara ens volen.