Com sempre la seva recaptació ha estat destinada a la marató de TV3, enguany dedicada a la parálisi cerebral.
Un fantástic día asoleiat ens ha rebut al corredors, benvingut en aquest matí fresquet. La meva impressió d’aquesta edició ha estat molt bona. La organització ha estat a l’alçada de les millors curses: la dels autocars que et porten entre Vilafranca y Sant Sadurní, la recollida de dorsals, la rebuda a la arribada, el lliurament de premis. Encara que, sobretot, el millor de la cursa és el horari. Perfecte pel que no ens agrada llevar-nos d’hora els diumenges. Algunes de les coses que trobaba a faltar anys anteriors, con labavos a la sortida, han estat corretgides, encara que podríen haver-ne possat algun més. També s’han separat els competidor que farien la cursa corrent amb els participants cominadors. Sense dubte s’aprecía que hi ha interès en anar progressant, cosa que começa a ser indispensable. Com va sent habitual en moltes de les curses en que participem, el nombre de participants ha crescut notablement, possant a prova l’organització de aquests esdeveniments.
Si el que escriu hagués de sugerir alguna aspecte a millorar potser sería la col.locació del avituallaments. El primer el trobem massa a prop (al Km 4) i el segon (al Km 9) just al acabar la pujada del “Sol i Vi”, on molts arribem ofegats. Possiblement avançant-lo uns pocs metres sería més cómode pels corredors. Malgrat tot, és posible que els que la fan caminants no pensarán el mateix; no pot ploure a gust de tothom.